Foto: Nona Delgado - Col.laboradors del Bloc: Xavier Varela - Miquel Sala - David Duran de l'Agrupació Científico-Excursionista de Mataró

divendres, 10 de febrer de 2012

Ramon de Semir i d'Arquer (1900-1989)

En Ramon Semir, va néixer a Barcelona quan començava el segle XX, el 1900.
Portada del mapa topogràfic de Montserrat, editat el 1949 i el comentari que va en publicar la  revista "Destino" .
Abans d'entrar a l'activitat per la que tots el coneixem, la de topògraf, direm que era un escalador i sobretot un montserratí.
Integrat al Club Muntanyenc Barcelonès, va aconseguir primeres ascensions a Montserrat, tan interessants com la Triple (nº 430) i el Caputxó (nº 126), després conegut com a "Caputxó d'en Semir", totes dues el maig del 1941. El Setrill (nº 85), per l'aresta nord el maig del 1942. La Doble (nº 423-424) l'abril del 1943 i l'Escut (nº 111) el juny del 1946 i moltes altres. No hem d'oblidar que eren els temps en que anava per Montserrat carregat amb els estris de topògraf, per culminar el 1949, la seva obra magna, el mapa topogràfic de la muntanya, on numera més de 600 agulles i en bateja uns quants centenars. Amb el seu plano i l'organització de regions i agulles, ens hem orientat les futures generacions.
Home de club, va formar part de la primera junta fundacional del GAM del C.M.Barcelonès, el 1940, presidida per Noel LlopisSemir en va ser el segon President, entre 1941 i 1944.
Nosaltres hem seguit amb el seu mapa i el "Montserrat pam a pam" de Barberà camins, contrades poc conegudes i agulles de la muntanya.
I n'hem pogut copsar alguns detalls.
Per exemple que ell anomena "mirandes" allà on posava el trípode per prendre mesures i marca en el mapa amb un vèrtex geodèsic. 
La primera fou la Miranda d'Agulles (nº 187) al sud-est del refugi Vicenç Barbé. Des d'allà fa la fotografia que il.lustra el mapa (i que nosaltres publiquem sota aquestes ratlles). Recentment hem recuperat el camí que hi accedeix, per damunt de la curta carena, que l'enllaça amb el camí del Refugi a Coll de Porc.
Gran treballador i amb l'esperit muntanyenc que el caracteritzava, alça i publica, amb la col·laboració de l'Editorial Alpina, mapes pirinencs com els de La Vall d'Aràn, d'on també n'escriu una petita guia "Val d'Aran turística  i documental", Ribagorça, Maladeta-Aneto, Posets, etc.
La foto que acompanyava el Mapa de Montserrat del 1949 i un dels croquis que feia  mentre confeccionava el mapa
Va morir el 1989, a Barcelona. Fins l'últim moment va fer petites escapades a les serralades de Collsarola i Sant Pere Màrtir, prop de casa. Per no perdre l'esperit muntanyenc que l'habia acompanyat tota la vida.

2 comentaris:

  1. Tinc la sort de tenir aquest mapa, emmarcat i penjat en un lloc preferent al menjador de casa.
    Felicitats pel bloc, molt i molt interessant, de visita obligada.

    Cesc.

    ResponElimina
  2. Gracies Cesc, intentem agradar i si ho conseguim, molt millor.
    Guarda el mapa, que ja no es troba ni de segona ma.

    ResponElimina