Tots ho sabem, el 27 d'octubre del 1935, Boix-Costa-Balaguer, pugen per primera vegada al Cavall. Però això tan senzill, no ho fou tant aquell temps. Ningú va veure la gesta, i aquest detall va crear dubtes a molta gent. Josep Boix publica la ressenya al butlletí del CEC (nº 487) i el butlletí del Santuari de Montserrat, també se'n fa ressò, així com els diaris barcelonins. Però aquella ascensió dels tres xicots del Ateneu Enciclopèdic Català, no se la creu tot-hom. Es així com el Butlletí del Santuari, afegeix mes endavant "que si les proves de l'ascensió no son més concretes, no poden creure que hi hagin pujat".
Sembla que tot-hom es conforma. Tots menys Josep Costa, que rumia el seu proper pas. Així es com el
6 de març del 1936, quasi mig any després, fa la 2ª ascensió amb el company Isidre Collell, també en secret.
Tot surt bé, i a les hores, convoca a tot-hom, premsa inclosa, pel 15 de març, vuit dies mes tard. Davant de càmeres i una gentada que queda bocabadada, puja tot sol al cim del Cavall Bernat.
No cal dir, que la gesta de la cordada Boix-Costa-Balaguer, va quedar clarament reivindicada.
Els diaris de l'època se'n va fer ressò i publiquem la crònica d'un d'ells, el setmanari "Campeón"
Què bo el diari Campeon, una bona crònica!
ResponEliminaJa vaeu Jaume, com la Karina "buscando en el baul de los recuerdos..." (lo del "tururu", no ho direm que no es serio)
ResponEliminaPerò es collonut conèixer aquestes anècdotes, tot ha canviat, però les actituts de la gent, sont molt similars.